Cantar caramelles és una tradició catalana present en diversos punts del nostre territori. Es tracta d’una festa que s’esdevé per Pasqua on una colla de cantaires, joiosos per celebrar l’arribada de la primavera, visita cases i masies de la seva població davant de les quals canten cançons (caramelles). Un membre de la colla porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt amb l’objectiu de fer-la arribar a finestres i balcons per tal d’obtenir la gratificació en forma de queviures amb què després celebrar un àpat col·lectiu o, com a mínim, així es feia al segle XVI.
A Sitges les colles duen la típica cistella i acompanyament musical. Els cantaires, tots homes fins fa poc temps, llueixen barretina, americana i un clavell a la solapa. Abans, aquests també eren pagats en espècie i ara, en canvi, demanen diners per a poder fer àpats i assumir altres despeses. Aquest fet ha propiciat la pèrdua del costum d’anar a cantar a les promeses i les dones dels cantaires. La música interpretada són valsos, americanes i, fins i tot, sardanes, obra de bons compositors. Les lletres pertanyen a coneguts poetes locals, fetes expressament per ser cantades aquests dies, o bé poesies d’autors catalans i versen, principalment, al voltant de Sitges, la primavera i l’amor.
Actualment hi ha tres colles: Retiro, Prado i Caramelles Sitgetanes. Després de la recuperació d’aquesta tradició durant la dècada de 1940, i la posterior consolidació, les caramelles van patir un autèntic període de decadència a les dues darreres dècades del segle XX. Per sort, des de principis dels 2000, s’ha capgirat la tendència i actualment les colles tornen a comptar amb la participació d’un jovent entusiasta i compromès amb aquesta entranyable manifestació popular.
