En Pepe Fernández, Pepe pels amics, era una persona discreta, educada, col·laboradora i molt atenta a la mitja distància. A la curta, a més, era un autèntic crack: simpàtic, divertit, afectuós i molt bromista. Tot i no ser natural de Sitges, es va fer un lloc irreemplaçable dins l’univers de les Caramelles Sitgetanes.
 
Resident a Barcelona, sovint passava els caps de setmana a Sitges junt amb la seva esposa Pilar. Uns anys enrere, se’l podia veure traginant caixes de fruita i verdura al mercat o fent de copilot a la furgoneta del seu gran amic Joan Comas mentre anava saludant a amics i coneguts. Ja ratllava la norantena que encara presumia orgullós del seu impecable estat de forma. El seu disciplinat idil·li amb el gimnàs el mantenia amb una vitalitat envejable i la il·lusió per viatjar i assistir a classes d’anglès li proporcionaven unes capacitats inalterables.
 
En Pepe assistia a molt pocs assajos -per no dir a cap- a causa del seu lloc de residència habitual, però quan arribava la Pasqua es posava ràpidament al dia de tot. Sentia una devoció especial pel tracte amb la gent més jove de la colla. Segurament aquell jovent l’apropava al seu enyorat fill. Els caramellaires l’esparàvem amb deliri, ja que, sens dubte, era la persona que transmetia més alegria dins d’aquesta amalgama de gent diversa que conformem la colla.
 
Els seus dos moments estrella es produïen el Dilluns de Pasqua, acabada la cantada del Vinyet, i el diumenge posterior a aquest dia. En el primer cas, feia una autèntica exhibició de veure a galet. Davant la incredulitat de les noves incorporacions, alçava ben amunt el porró de moscatell, apuntava cap al seu front on hi impactava el líquid que feia davallar magistralment per un dels laterals del seu prominent nas fins a aconseguir ingerir-lo sense cap dificultat. La concurrència, novella i veterana, l’aclamava amb afany. El seu altre gran espai de protagonisme i felicitat era durant l’esmorzar celebrat a Els Caçadors. Allà exercia de cambrer, per pròpia voluntat, amb uns mètodes poc ortodoxos amb l’objectiu que ningú quedés indiferent. Era un veritable còmic.
 
El 2017, durant el transcurs del sopar de final de temporada, la colla va voler fer-li un reconeixement en forma d’insígnia per la seva esplèndida trajectòria. En Pepe ha marxat modestament, com no podia ser d’una altra manera, tot deixant-nos un somrís als llavis de tots els que vam tenir la fortuna d’haver-lo conegut i gaudit. La seva alegria sempre serà un referent a la nostra colla.