Després de 1090 dies des de les darreres notes de la mítica sardana Sitgetana! de Lali Vergés i Joan Pinós, interpretades de manera eufòrica al bell mig del Cap de la Vila, les Caramelles Sitgetanes van trencar el seu silenci musical en públic. Havien passat gairebé 3 anys i havia estat la primera vegada, des de la seva fundació el 1941, en què la colla havia eludit la seva cita anual amb la Pasqua sitgetana. Dissabte passat, però, a les 21h, va quedar enrere aquest període estèril i les sensacions es van recuperar des de la primera actuació.
 
55 persones han format part enguany del seu cos de cantaires, una menys respecte la formació de 2019. 20 anys més tard d’esdevenir la colla pionera en acceptar dones a les seves files, la presència femenina ha superat el 30% i continua a l’alça. 41 van ser les interpretaciones del vals Lligams d’amor i la sardana Maria de les trenes al llarg de tota la Pasqua. 13 dissabte a la nit i 28 durant tota la jornada de dilluns. Aquestes es van desenvolupar amb la més absoluta de les normalitats, tret de les comptades cantades en interiors en què l’ús de les mascaretes va evidenciar la situació sanitària que, ara sí, sembla que comencem a deixar enrere.
 
Dissabte 16 d’abril va ser una nit de bonança metereològica duta a terme pel casc antic de la vila. Poques cases i molts establiments, van gaudir i celebrar el retorn més esperat. Sens dubte, el moment àlgid de la nit arribà amb l’actuació, compartida amb les altres dues colles locals, davant de la casa consistorial. Repertori i interpretacions coral i solista van rebre l’aprovació indiscutible del públic cada cop més nombrós i selecte. Passada la mitjanit, damunt l’altar d’una Parròquia plena de gom a gom, les Sitgetanes segellaven un altre moment de grat record.
 
Dilluns 18, festiu a tot Catalunya, el grup va compartir una jornada pràcticament de sol a sol, des de les 10 del matí, fins gairebé les 10 de la nit, voltant part de la geografia urbanística local. Al matí, centre de la vila, Passeig de la Ribera i zona del Vinyet van centrar el focus de l’activitat, a la tarda i al vespre, aquesta es traslladà al Poble Sec, les Cases Noves i novament al casc antic. Precisament, en aquesta segona jornada de càntics, el sistema GPS dels rellotges d’alguns membres de la colla van registrar més de 16 quilòmetres recorreguts per tal d’arribar a cases, establiments, residències i casals.
 
El Dilluns de Pasqua va deixar instants memorables per a la posteritat i moltes estampes insòlites. El Santuari del Vinyet va reviure el final d’ofici més emotiu, les famílies més fidels a la tradició van assaborir les tonades enyorades, la clientela de les terrasses assolellades va xalar de valent amb l’alegria primaveral de les caramelles i les persones residents dels centres assistencials van recuperar una llibertat privada durant massa temps. Tot i l’ajustat programa, la colla va tenir temps de passar per casa l’artista Pilar Mena a oferir-li una cantada com a agraïment per la meravellosa il·lustració que ha encapçalat el díptic amb les lletres d’enguany. Finalment, de nou, el Cap de la Vila va poder contemplar l’eufòria d’un final feliç.