El passat divendres 19 d’abril, la colla de les Caramelles Sitgetanes posava el punt i final a una temporada històrica amb un sopar al restaurant La Nansa en una agradable vetllada plena de sorpreses. Diverses rèpliques en miniatura del pal i la cistella, obra d’Angelina Saleses, van presidir les taules. Cap al final de l’acte, es va dur a terme un múltiple sorteig per repartir aquesta decoració entre els membres de la colla, així com també una espatlla de pernil i un parell més d’obsequis destinats exclusivament als més joves de la colla. Aprofitant la distesa sobretaula, el President va dirigir unes paraules als assistents per anunciar novetats en la composició de la Junta de l’entitat i donar l’enhorabona pel compromís i nivell demostrats durant la darrera Pasqua.
 
Una Pasqua especial que va iniciar-se, de manera extraordinària, just una setmana abans de Dissabte de Glòria. Al saló-teatre del Casino Prado Suburense, i amb la presència d’una destacada representació del consistori, es va estrenar el documental Caramelles Sitgetanes. Una peça audiovisual, de 42 minuts de durada, que vol donar a conèixer les vicissituds de la tradició des del punt de vista particular de la colla i reflectir el seu estat de salut actual. La projecció va ser molt ben rebuda per part de totes les persones presents i tot seguit es va difondre a través de les xarxes socials amb una gran acollida. El vídeo es pot trobar, fàcilment, al lloc web i al canal de YouTube de la colla.
 
Dissabte 30 de març, amb l’amenaça de pluja ben present, se celebrà el berenar-sopar previ a la tradicional cantada. Enguany, per primer cop, tingué lloc al Palau del Rei Moro en un format a peu dret. El pica-pica fou encarregat a un càtering, mentre que el restaurant Bon Estar va voler contribuir a l’àpat amb unes excel·lents fideuades marca de la casa. No hi va faltar el sorteig de la mona i la conjura comuna de cara a la posterior actuació pública.
 
Un cop al carrer, els pronòstics més pessimistes es van complir i la pluja va fer acte de presència així que van començar a sonar les primeres notes de l’americana Dona’m la mà del mestre Jordi Pañella i lletra de Joan Salvat-Papasseit en l’any que es commemora el centenari de la seva mort. Precisament, el tríptic que els cantaires repartiren entre el públic, en col·laboració amb el Grup d’Estudis Sitgetans, dissenyat per Xavier Huete i il·lustrat per Carlota Martínez Suñé, ha estat dedicat a la figura d’aquest referent de la poesia catalana. Malgrat la pluja, i la imatge insòlita dels paraigües, les diferents cantades es van anar succeint amb relativa normalitat tot i acumular cert retard respecte a l’horari previst. 
 
Dilluns de Pasqua, 1 d’abril, ja amb una climatologia favorable, la cistella, de nou confeccionada per Blanca Mirabent, va lluir des de ben d’hora del matí. La cantada del Vinyet, compartida per primer cop amb les companyes i companys del Prado, tornà a ser el punt culminant del matí. La nova peça Desig, musicada pel mestre Joan Pinós a partir d’un poema de Marc Hill, va tenir una acceptació generalitzada més que notable i la jornada es va cloure amb un rècord absolut de cantades. En total varen ser 14 el dissabte i 29 el dilluns.
 
Totes aquestes vivències compartides van ser païdes, com ja ve sent costum, el diumenge posterior a la Pasqua, en una dilatada sobretaula a Mas Maiol farcida de complicitats, bona sintonia i millors licors. Amb la satisfacció d’haver deixat un document per a la història, la sensació d’haver mantingut el llistó musical dels darrers anys, i la tranquil·litat de perfilar el futur amb aires de renovació en el si de la Junta, sens dubte, ha estat un any especial.